Les vies mortes

Es igual el camí que jo trii
O La dona que m'acompanyi
O la llar on jo visqui
Estic al centre de tot
Puc anar a qualsevol lloc
Peró mai fugiré de mi mateix

Les vies mortes em podrien dur ben lluny
Puc viatgar com a polissó
Peró se que no aniré enlloc
Estic estancat en un mon limitat
On només vals si tens calers
O saps mentir i somriure quan cal

Les vies mortes t´han fet patir pels teus
sense cap mena de motiu
Les vies mortes t´han omplert el cap
de bajanades de tota mena
Les vies mortes t´han fet creure
que ets lliure quan no ets més que un esclau